Wuxing (en xinès: 五行; en pinyin: wǔxíng) significa literalment  "cinc processos, "cinc etapes" o "cinc moviments".

És una noció provinent del pensament xinès antic que descriu la interacció entre les cinc energies bàsiques que es considera que composen tots els fenòmens. Es tracta d'una aplicació del principi del Yin i Yang segons el qual tota cosa està formada per dues facetes dinàmiques que s'engendren i es destrueixen mútuament.

La teoria dels 5 processos   va ser elaborada a través de l'observació dels moviments o fases de la natura. Explica la relació de generació i inhibició que existeix entre ells i que determina el seu estat de constant canvi i moviment. 

Aquesta observació es representa amb el simbol Taiji i  la dualitat  Yin-Yang:

• Tots dos pols es mouen constantment.

•  Encara que no sempre existeixen en la mateixa proporció s'equilibren i complementen.

• Yin i Yang es compensen i es contenen mútuament.

• El Yin de vegades està més Yin, i el Yang de vegades està més Yang (Yang, + Yang, Yin, + Yin). Aquestes 4 fases no són estàtiques, sinó que estan subjectes a un cicle temporal de constant canvi i moviment. I es reflecteixen en els cicles de la terra i de la vida.
   
• La cinquena fase sorgeix d'un punt neutre, quan estan en equilibri.
  

   
A partir d'aquestes quatre fases de polaritat, om tendeix a l'equilibri, al punt central o neutre.  Podem desenvolupar diverses combinacions segons la major o menor intensitat en la relació d'aquestes quatre fases.

Neix així, la teoria dels cinc processos que prova d'entendre i explicar com l'univers, la natura, la matèria i la vida estan en contínua transformació, relacionant aquest concepte amb l'equilibri energètic del cos i troban mètodes i recursos per assolir-lo.

En altres paraules, Wuxing prova d'associar i classificar els fenòmens naturals, però també l'organisme i les seves funcions, tant físiques com mentals. Establex per tant una relació entre els elements de la natura, els òrgans principals del cos i les emocions.

Trets essencials dels cinc processos

Procès	Dinàmica	Conducta	Moviment
Fusta o Petit Yang	creixement i desenvolupament	generatiu	ascendent
Foc o Gran Yang	expansió	calent i ràpid	centrífug
Terra o centre	estabilitat	equilibri	ascendent i descendent
El Metall o Petit Yin	aglutini	condensador	centrípet
L'Aigua o la Gran Yin	fred	lent	descendent

La medicina xinesa interpreta aquesta sèrie d'associacions i ressonàncies, i aplica, en cas de disfunció d'algun òrgan, les lleis d'interrelació, generació, inhibició, dominació, etc. dels elements en la naturalesa.

La pràctica del Txikung significaria, doncs, un potent mètode d'auto-regulació vital que actua sobre la globalitat del nostre organisme, però també en la relació amb la natura, l'univers i les persones: transformació i reequilibri permanent, abandó de la individualitat com a separació de la resta de tot i vivència del present com a èssers integrats i relacionats amb tot, units.

 

5 POLARITATS	YANG	+ YANG	NEUTRE	YIN	+ YIN
5 PROCESSOS	FUSTA	FOC	TERRA	METALL	AIGUA
5 ÒRGANS PRINCIPALS	FETGE	COR	MELSA	PULMÓ	RONYÓ
5 ESTACIONS	PRIMAVERA	ESTIU	FINAL D'ESTIU	TARDOR	HIVERN
5 ESTAPES DE LA VIDA	INFÀNCIA	JOVENTUT	MADURESA	VELLESA	SENILITAT, MORT
5 ETAPES DE DESENVOLUPAMENT	GERMINACIÓ	CREIXEMENT	TRANSFORMACIÓ	COLLITA	EMMAGATZEMAMENT
5 VÍSCERES	VESÍCULA BILIAR	INTESTÍ PRIM	ESTÓMAC	INTESTÍ GRUIXUT	VES. URINÀRIA
5 TEIXITS	TENDONS	VASOS SANGUINIS	MÚSCULS	PELL, PEL	OSSOS
5 APERTURES	ULLS	LLENGUA	BOCA	NAS	ORELLA
5 SENTITS	VISTA	GUST	TACTE	OLFACTE	OÏDA
5 LÍQUIDS ORGÀNICS	LLÀGRIMA	SUOR	SALIVA	MUCOSITAT	ORINA
5 EMOCIONS	IRA, CÒLERA	ALEGRIA, EUFÒRIA	REFLEXIÓ, OBSESSIÓ	TRISTESA	POR, PÀNIC
5 COLORS	VERD	VERMELL	GROC TERRA	BLANC PERLA	BLAU FOSC NEGRE
5 ACTITUDS	OBSERVAR	CAMINAR	SEURE	JEURE	DEMPEUS
5 TENSIONS	ABÚS DELS ULLS	ABÚS DE CAMINAR	ABÚS DE SEURE	ABÚS DE SEURE	ABÚS DE JEURE
5 PUNTS CARDINALSAL	EST	SUD	CENTRE	OEST	NORD
5 SABORS	ÀCID, AGRE	AMARG	DOLÇ	PICANT	SALAT
5 SONS	SHI	JHA	JU	PZE	CHUI
5 VEUS	CRIT	RIURE	CANT	GEMEC	GRUNYIT
5 CLIMES	VENT	CALOR	HUMITAT	SEQUEDAT	FRED

 

El concepte de wuxing s'expressa sovint com la "teoria dels cinc elements", tot i que aquesta definició resulta una mica limitada, ja que la noció d'"element" té una connotació de rigidesa contradictòria amb la noció de transformació permanent d'aquesta concepció. De fet, els cinc elements xinesos simbolitzen més aviat un tipus d'"energia" o "funció" que es manifesta de manera representativa en cadascun d'aquests anomenats "elements".

 

Els cinc processos i llurs relacions

Igual que la teoria del Yin i Yang , la teoria dels 5 comportaments de l'Energia Vital és un mètode de comprensió de la dinàmica de l'univers i per tant l'ésser humà perquè som un microcosmos reflex del macrocosmos. Som energia vital que està polaritzada i que es comporta i mou amb aquestes 5 conductes bàsiques .

D'aquestes relacions Yin Yang es generen les estructures, les formes i les aparences impermanentes que neixen d'ell i retornen a l'origen de l'univers, el Tao.

Una part fonamental d'aquesta teoria assenyala que aquests cinc elements interactuen en cicles molt diferents. El coneixement dels cicles ens permet saber com es regulen aquestes energies en la naturalesa o en el nostre cos.

  CICLES YANG o MARE-FILL    

Cicle de Generació, Creació (生, xeng) [cicle mare-fill]

Cada element o força evoluciona fins a esdevenir la següent. 

Aquest cicle és també conegut com la relació mare - fill. Un procès (fill) és ajudat per un altre (mare) per a la seva expressió, que al seu torn serveix d'aliment per crear un altre, i així indefinidament en un cicle continu:

• la Fusta produeix, genera i alimenta el Foc, convertint-lo en cendra
  

• el Foc (la cendra) va a parar a la Terra, enriquint-la amb minerals;

• la Terra mineralitzada forma molt lentament, per compressió, el Metall;

• el Metall s'associa amb l'aire i, amb la condensació, el vapor millora l'Aigua enriquint-la amb minerals;

• l'Aigua nodreix la Fusta: els arbres i les plantes creixen gràcies a l'aigua.

Cicle de Desnutrició [cicle mare-fill]

 Seguim dins del Cicle Mare- fill . Aquest cicle dóna una idea de com un element (Mare) no ajuda a un altre (Fill) per a la seva expressió. La mare no nodreix el seu fill i aquest es debilita i no pot expressar-se en equilibri.

• La fusta no alimenta al foc:  si a un foc la tirem llenya verda , acaba per apagar-se

• El foc no produeix terra perquè no genera prou cendres
  

• La terra no genera metall perquè no té prou element mineral
  

• El metall no produeix aigua: no es cava per fer pous
  

• L'aigua no nodreix la fusta: és escassa i no nodreix els sembrats
  

 

Cicle de Debilitament o Esgotament 弱化 (Ruòhuà) [cicle mare-fill]

Seguim dins del Cicle Mare- fill. Consisteix en la inversió del cicle de creació: el cercle que gira en sentit antihorari i descriu com un element descendent (fill) s'afebleix o esgotar al seu progenitor .  

• la Terra apaga el Foc, impedint la combustió per manca d'oxígen;

• el Foc crema la Fusta i la converteix en cendres;

• la Fusta absorbeix  l'Aigua i l'esgota;

• l'Aigua corromp el Metall, oxidant-lo; 

• el Metall esgota la Terra, convertint-la en roca.

 

  CICLES YIN   

Cicle de Domini o Control(克/剋, kè) [cicle yin]

Si només es donés el cicle de Creació, la generació dels elements seria contínua i sense cap control, per la qual cosa trencaria l'equilibri i l'ordre natural.  

Apareix llavors una nova interacció entre els cinc elements: el cicle de Control.  El cicle de control mostra una forma natural de controlar el sistema , una cosa semblant a l'equilibri natural on un peix és menjat per un altre major, que al seu torn és aliment d'un altre més gran.  

 Cada força predomina no sobre la següent, sinó la segona següent.

• la Fusta, amb les arrels dels vegetals, reté o esquerda la Terra, serveix de barrera natural perquè la pluja i el vent no arrossegui la capa fèrti;

• la Terra aguanta i posa límits a l'Aigua, formant les lleres dels rius o els litorals;

• l'Aigua apaga les flames del Foc;

• el Foc fon i doblega el Metall, fent-lo maleable i millorant les seves qualitats;

• el Metall esmolat, trenca o talla la Fusta de plantes i arbres, permetent que l'arbre creixi de forma sana a l' eliminar les branques velles i trencades així com la mala herba del bosc.

El cicle provoca la limitació de creixement, el debilitament de la seva progressió ascendent. Si aquest cicle anomenat destructiu o de control no es produís, el creixement dels elements seria infinit i no albergaria canvis. El cicle de control és complementari amb el cicle de creació. No pot imaginar-se un creixement perpetu sense un mecanisme de regulació.

Per aquesta raó, no s'ha d'entendre que l'element que controla o destrueix a un altre sigui exactament un enemic, sinó més aviat com un límit a una expansió excessiva, a un creixement descontrolat o desproporcionat. Igual que no es pot entendre una polaritat negativa o una qualitat Yin com una categoria dolenta, amb connotacions negatives, ja que tots aquests termes són descriptius i no valoratius, en cap cas s'està adjectivant com un pol o càrrega bona o dolenta.

Cicle de Destrucció o Hiperdominància  毁坏 (Huǐhuài) [cicle yin]

 Aquest cicle representa de quina manera un element per excés destrueix al que havia de controlar.. El Cicle de Destrucció o Hiperdominancia és una aberració per desequilibri del cicle anterior i un element lluny de controlar a un altre ho destrueix .

 

• El foc fon el metall i aquest perd la seva duresa.

• El metall tala la fusta del bosc sense distingir arbres de males herbes.
  

• La fusta debilita la terra: l'excès de cultiu torna la terra àrida
  

• La Terra estanca a l'aigua i la fa podrir.

• L'aigua apaga el foc, fent-li perdre l'esclafor.

 

Cicle de Transformació o Contradominància 武  (Wu) [cicle yin]

Aquest cicle és l'invers del cicle de control, l'estrella que es forma en sentit antihorari i es fa actiu en perdre l'equilibri natural del sistema de control: el controlat passa a ser controlador.

   

• El FOC menysprea l'AIGUA:  la fa evaporar, asseca la terra i la sequera mata les plantes.

• La TERRA menysprea la FUSTA per haver-la enterrat, es fa roca i és impossible sembrar-la.
  

• El METALL menysprea el FOC: massa metall mata la combustió.

• L'AIGUA menysprea la TERRA: la neg i, lluny de ser fèrtil, es podreix com passa en un pantà.

• La FUSTA menysprea el METALL, en endurir-se tant que aquest no la talla.
  

 

Analogia i Universalitat

El pensament xinès treballa per analogia , és a dir , compara i relaciona totes les coses de l'univers amb aquests 5 comportaments energètics, per apreciar i assenyalar característiques generals , qualitats de la seva conducta o existència per posteriorment postular semblances.

Utilitza l'homologia, dues coses són diferents però tenen la mateixa dinàmica energètica , treballa per comparació i utilitza molt la metàfora que no és altra cosa que l'aplicació de l'analogia. De fet Lao Tse en el Tao Te Jing, empra moltíssim l'aigua com a metàfora del fluir del Tao i com a mirall de com podem realment VIURE la vida:

El procès Aigua es va anomenar així per la seva similitud amb ella:

• L'aigua s'adapta sempre a qualsevol forma sense perdre mai la seva essència. 
• Sempre flueix serpentejant, seguint el camí més fàcil i el que menys resistència li ofereix.
  
• L'aigua sempre tendeix a l'equilibri i al repòs.
• En la quietud és transparent. 
• La suau persistència del seu degoteig aconsegueix foradar la roca més dura i el seu vaivé aconsegueix modelar les asprors de les pedres.
• L'aigua segueix els principis de gravetat i al sentir atrapada s'eleva a la recerca d'una nova sortida.
  
•  Si observem el fluir de l'aigua mai trobarem un error estètic: és gràcil a la riera, elegant en l'onada, efímera en la rosad , lleugera en el núvol, imponent al mar...
  

Aquest pensament inductiu i lògic és el que permet la universalitat: tot és diferent però tot està relacionat i interrelacionat i forma una unitat .

El pensament occidental és tot el contrari ja que utilitza el mètode analític i sintètic és a dir realitza la separació del tot en parts que són classificades i categoritzades per posteriorment tornar-les a reunir.

Les parts orgàniques, les emocions, les facultats mentals o els nivells de consciència s'identifiquen amb els 5 comportaments bàsics d'una sola i única energia vital o TXI segons la seva dinàmica .

Els moviments bàsics d'energia se succeeixen els uns als altres per formar tots els fenòmens de la natura, en cicles dinàmics, organitzats i predictibles de Creació, Resta, Control i Revolta.

En el cos humà els 4 cicles expliquen la dialèctica de les emocions i de les facultats mentals, alhora que faciliten una sèrie de models d'interactuació que ajuden a la MTX a establir el diagnòstic de malaltia.

En el cicle de Creació la conducta fusta promou la del Foc que alhora promou la de la Terra que promou la del Metall i aquesta la de l'Aigua. En el cos humà aquest cicle afavoreix la relació d'ajuda i alimentació energètica entre els òrgans, l'energia del cor alimenta l'energia de la melsa, l'energia de la melsa alimenta li energia dels pulmons, l'energia dels pulmons alimenta l'energia dels ronyons , l'energia dels ronyons alimenta l'energia del fetge i finalment l'energia del fetge alimenta l'energia del cor.

El Cicles de Debilitament i Desnutrició apareixen com a una dinàmica inversa i desequilibrant del cicle equilibrador, l'energia de l'òrgan alimentat resta energia de l'òrgan alimentador originant, o l'òrgan alimentador no nodreix l'alimentat.

En el cicle de Control, la Terra inhibeix el Aigua, la Fusta inhibeix la terra, el Metall inhibeix la Fusta, el Foc inhibeix el Metall i l'Aigua inhibeix el Foc. En el cos humà el cicle de Control limita el creixement de l'Energia Vital sobre l'òrgan per assegurar el seu equilibri, per exemple, una energia forta de la melsa, limita i controla l'energia del ronyó afavorint el seu equilibri energètic.  

En algunes ocasions succeeix el contrari, i el desequilibri fa que  s'inverteixen les funcions (Cicle de Revolta ) i l'òrgan controlat es rebel al controlador i llavors . O, com en el Cicle de Transformació, l'excès de l'òrgan que controla, produeix un profun desequilibri en el controlat.

Com ja es va veure en la teoria del yin-yang (I), l'energia (Qi) es manifesta en l'univers en forma de dues forces alternants, complementàries i alhora oposades denominades yin i yang. Cada ésser, objecte o pensament posseeix un complement del que depèn per a la seva existència i que al seu torn ha dins d'ell mateix. Res apareix en estat pur i tot està en contínua transformació. Aquesta idea d'alternança s'ha de veure tant per una disposició espacial com per una temporal, ja que segons la física el moviment abasta necessàriament els conceptes de temps i espai, qualitats que impliquen al seu torn els conceptes de transformació i canvi. Yin i yang es troben en un permanent "equilibri inestable i fluctuant". Perquè aquest equilibri es produeixi una preponderància del yang ha d'anar seguida d'una preponderància del yin, de manera que en la mesura que yang creix, yin decreix i alhora yin es gesta a l'interior del yang predominant i al revés. Quan aquest equilibri inestable i fluctuant es trenca, sobrevenen els canvis, les mutacions més o menys brusques i perceptibles. El continu canvi és la llei universal que governa el desenvolupament de totes les coses.

 

Ja des de temps remots aquestes dues forces són associades amb determinades característiques i es descriuen algunes particularitats des d'una perspectiva en la qual, per poder simbolitzar les seves diferents naturaleses, s'associen propietats similars a l'aigua amb el yin (fredor, foscor, suavitat ...) i propietats similars al foc amb el yang (calent, brillant, brusc ...). Es disposa així un principi de classificació de conjunt en dos bàndols de tendències oposades i interrelacionades que s'expressen en qualsevol cosa o fenomen. La teoria del yin i el yang pot aplicar-se a tots els conceptes existents, de manera que les seves aplicacions són molt extenses, com en la societat, en la naturalesa, en el fluir del temps, a les adreces cardinals o en la medicina. En el camp de la medicina xinesa no es veu com un enemic a les manifestacions de la malaltia en un pacient, ni se les considera derrotades quan aquestes desapareixen, sinó que s'aprofiten per tenir una noció de com s'està transformant l'equilibri en la salut d'aquesta persona fins arribar al motiu que va donar origen al trastorn, en lloc d'acontentar-modificar les causes aparents més immediates que van desencadenar l'alteració de la seva salut. Per a la medicina tradicional xinesa en condicions normals el cos humà manté un relatiu balanç, però quan aquest es perd apareix l'excés o el defecte entre el yin i el yang, la qual cosa és un factor causal en l'aparició de malalties. El tractament ja que està encaminat a normalitzar o equilibrar la relació yin-yang dels òrgans o funcions afectats. Yin i yang regulen el cos humà, pel que és important viure en harmonia amb les energies naturals del món adaptant els nivells d'activitat i consum de nutrients a les estacions de l'any.

Mitjançant aquest punt de vista s'explica l'organització estructural del cos humà. Anatòmicament l'hemicos superior és yang, mentre que l'inferior és yin, l'esquerre és yang i el dret yin, i el posterior o dorsal és yang i l'anterior o ventral yin. En qualsevol porció de l'anatomia del que es situï en posició cefàlica, lateral, superficial, esquerra o dorsal, és predominantment yang, mentre que el situat en posició cabal, medial, profund, dret i ventral, és yin. Quant a les qualitats morfològiques, el sòlid és vist com yin (cor, ronyons, pulmons, melsa i fetge) i el buit com yang (estómac, intestí prim, vesícula biliar, bufeta i intestí gruixut). El sistema de meridians també és dividit en dues, així com les activitats vitals i substàncies que nodreixen el cos. Si l'equilibri s'altera apareixen les malalties i si es trenca la vida s'acaba. Alguns exemples de la teoria del yin-yang aplicats en el camp de la medicina són:


- La contracció del múscul cardíac o sístole és considerat com yang, mentre que la relaxació o diàstole és considerat com yin. Tots dos moviments tenen alternança en el temps que es manifesta de forma cíclica i ininterrompuda fins al moment en què es produeix un desequilibri que porta a la mort.

- Els líquids corporals són considerats yin mentre que la temperatura corporal yang. Un desequilibri per pèrdua excessiva de líquids ocasiona l'augment de la temperatura fent aparèixer febre o excés de temperatura. En canvi una retenció de líquids en excés provoca que la temperatura corporal botiga a disminuir.

- Per a la medicina xinesa la calor, com síndrome clínica yang, és sinònim d'hiperactivitat, excitació, hiperfunció, etc, mentre que el fred (yin) és vist com el contrari: hipoactivitat, inhibició, hipofunció, etc.

- L'activitat funcional del cos es considera yang i les substàncies que el nodreixen i mantenen yin. Aquesta activitat requereix del consum de certa quantitat de substàncies per poder desenvolupar-se. A més activitat més consum mentre que per a la formació i emmagatzematge de la substància nutritiva es requereix menys activitat funcional.

- La preponderància del yang en la malaltia d'un pacient es caracteritza per: excitació, pell calenta i suada, boca seca amb la llengua vermella, pols ràpid, orines escasses i fosques, excrements seques, set ... Mentre que la preponderància yin és vista en el pacient amb símptomes com: Subjecte inhibit, pal · lidesa, pell freda, llengua pàl · lida, pols lent, orines abundants i clares, femta tova, poca set ...

 

Per a l'estudi i comprensió de la medicina és indispensable perquè el coneixement profund de la teoria del yin-yang, a més de la teoria dels 5 elements "Wu Xing", el Dao De Jing i la relació existent entre elles. En el text de Lao Zi es relaciona explícitament mitjançant nombroses cites al yin-yang amb el Dao i els 5 elements, el que en termes de medicina xinesa significa pràcticament tot. Per conèixer i comprendre adequadament el Dao De Jing, és indispensable conèixer les teories yin-yang i dels 5 elements, i per poder abastar yin-yang i Wu Xing en totes les seves magnituds, cal conèixer adequadament el Dao De Jing. Alhora, per poder aprofundir en els principis de màxima generalització de yin, yang, els 5 elements i Dao, és indispensable conèixer el millor possible algunes de les seves aplicacions en l'activitat pràctica. Així doncs per l'adequat estudi i comprensió del pensament mèdic clàssic xinès, no s'ha d'abordar aquest a través d'una organització lineal en el procés d'aprenentatge.

 

La teoria dels 5 elements, desenvolupada uns 2 segles més tard que el Dao De Jing, basa els seus conceptes fonamentals en la filosofia taoista, complementant i enriquint, creant un mètode d'organització i classificació de la informació en la medicina tradicional xinesa. Els cinc elements s'associen amb els òrgans interns, amb els gustos, els sentits i fins i tot amb les emocions:

 

- Fusta: Òrgan fetge. Víscera vesícula biliar. Sentit vista.

- Foc: Òrgan cor. Víscera intestí prim. Sentit intuïció.

- Terra: Òrgan melsa. Víscera estómac. Sentit gust.

- Metall: Òrgan pulmó. Víscera intestí gruixut. Sentit olfacte.

- Aigua: Òrgan ronyó. Víscera bufeta. Sentit sentit.

 

  El Qi del cos humà pot classificar-se de entenimentat amb els cinc elements i usar-se per determinar tant l'estat de salut com el de malaltia. Un bon equilibri entre els cinc elements significa un bon estat de salut i una harmonia mental. Ja els antics metges aplicaven aquesta teoria en el seu camp, exercint una gran influència en la formació i desenvolupament del sistema teòric de la medicina que ha servit de guia clínica fins ara. Els cinc elements representen la relació fonamental dels canvis, ja que estan en continu moviment condicionant a la generació mútua i inhibició recíproca i on les forces yin i yang formen un equilibri dinàmic, sent el desequilibri circumstancial doncs quan un creix en excés força l'altre a concentrar-se, el que a la llarga provoca una nova transformació. Llegir i comprendre el Dao De Jing és essencial per poder penetrar i per operar adequadament en el camp de la medicina tradicional xinesa. Finalment la teoria del yin-yang és també un concepte fonamental en la medicina i proposa un sistema de referències que el relaciona tot, és la llei de causa i efecte que es manifesta en l'univers.

 

 

 

Segons la filosofia tradicional xinesa, dels conceptes del Yin i el Yang s'expressa la dualitat energètica dels dos pols d'un imant. D'aquesta constant interacció entre aquestes forces oposades però complementàries emanen els cinc elements "Wu Xing" que representen les cinc fases o les cinc classes de moviment diferents del "Qi". La teoria de les cinc fases o elements s'aplica a nombrosos camps, com la medicina tradicional xinesa, les arts marcials, l'astrologia, el "Feng Shui" o l'estratègia militar. Els cinc elements estan íntimament relacionats amb aquesta reacció del Yin i el Yang en una relació de nutrició i de restricció entre cada un d'ells, que influeix conseqüentment en la seva mutabilitat, donant lloc així al que es percep com la diversitat del món material. La teoria dels cinc elements també permet prendre consciència sobre la impermanència de les coses.

Aquests cinc elements són: la fusta "mu", el foc "Huǒ", la terra "Tǔ", el metall "Jin" i l'aigua "shǔi". Cadascun d'ells representa un moviment, una transformació diferent del "Qi", una orientació geogràfica, un nombre, un color, etc ... La teoria xinesa suggereix la necessitat de que els cinc elements estiguin en equilibri. El coneixement dels cicles d'aquests diferents elements permet saber com es regulen aquestes energies en la naturalesa o un ambient determinat. Els diferents cicles que interactuen amb aquests elements són:

- Cicle d'alimentació o generació "Sheng": dóna una idea de com un element ajuda a un altre per la seva expressió, que al seu torn serveix d'aliment per crear un altre, i així indefinidament en un cicle continu. La fusta alimenta al foc, el foc produeix terra, la terra genera metall, el metall es conté en l'aigua, l'aigua nodreix la fusta. Simbòlicament, la fusta serveix de combustió al foc, el foc en acabar crea terra (les cendres), la terra produeix el metall (els minerals s'extreuen de la terra), el metall en un procés de fosa genera aigua (substància liquida) i finalment l'aigua nodreix o fa créixer la fusta. Aquesta explicació seria una forma simbòlica de parlar del cicle de creació.

- Cicle de dominació, de control o destructiu "ke": representa de quina manera un element domina l'expressió d'un altre. Per a alguns autors la paraula destructiu no es del tot encertat doncs suggereix una eliminació total, on lusió a una influència controladora (un tros de metall pot tallar un tros de fusta però no té perquè destruir completament). El foc fon el metall, el metall talla la fusta, la fusta debilita la terra, la terra estanca a l'aigua, l'aigua apaga el foc. El cicle de control mostra una forma natural de controlar el sistema permet un equilibri general ja que tots els elements són controlats i controladors. Si l'element controlador supera els límits es converteix llavors en un element destructiu.

 Algunes de les correspondències atribuïdes als cinc elements en diferents camps es mostren en la següent taula:

 

 

Per a la medicina tradicional xinesa, els desequilibris de la salut s'interpreten com un excés o un defecte d'un o més dels cinc elements: per exemple, l'element aigua regeix els ronyons i la bufeta i la seva deficiència es relaciona amb problemes en aquest òrgan . El restabliment es podria aconseguir potenciant l'element aigua mitjançant l'acupuntura, la moxibustió, la dieta, o pràctiques internes com el Tai Chi o el Qi Gong. Foc, aigua, metall, terra i fusta es troben tots, en el sentit energètic, dins dels diferents òrgans i sistemes del cos humà, existint òrgans d'aspecte Yang (foc-cor) i d'aspecte Yin (aigua-ronyons). Cada òrgan pren o deixa energia dels òrgans veïns en cicles continus de creativitat i dissolució. Si un d'aquests òrgans es debilita o hiperactiva, els altres tendiran a compensar-i si persisteix aquest desequilibri apareixerà la malaltia.

 Dins de la pràctica del Tai Chi també es troben presents aquests cinc elements en els moviments que es realitzen. Així el metall representa l'avanç, els cops directes. L'aigua representa el moviment fluid en caiguda o descendent. La fusta representa la flexibilitat com el bambú, el moviment lent i amb tensió però sense rigidesa. El foc representa el cop o moviment ràpid, al mateix temps que el moviment ascendent o bé el cos serè. I la terra representa l'arrelament dels peus a terra. La mobilització de l'energia interna en les cinc direccions es relaciona de la següent manera: Per al foc avançar "Jin Bu"; per l'aigua retrocedir "Tui Bu", per a la fusta mirar a l'esquerra "Zuo Gu", per al metall mirar a la dreta "You Pa", i per la terra l'equilibri central "Zhong Ding".

Si es contempla el cicle natural d'un any, poden observar cinc fases diferents que interactuen entre si i en relació amb la globalitat de l'any.

• En primer lloc, es pot situar l'element aigua, que representa la quietud, com l'hivern, que passa immediatament abans de l'energia ascendent i en expansió que dóna lloc a la primavera, que està representada per l'element fusta.

• L'energia de l'atmosfera terrestre arriba al clímax de la seva tendència ascendent en la fase d'estiu, que es correspon amb l'element foc. 
  
• Aquesta tendència expansiva i ascendent de l'estiu arriba a la seva plenitud.

• Aleshores comença a invertir-se, donant lloc a la qualitat de finals d'estiu o canícula, amb una energia d'estabilització i contracció o descens, que és representada per l'element terra. Aquesta és la fase de la terra.

• Aquesta tendència al descens, a la condensació ia la contracció és la que dóna lloc a la tardor, que es correspon amb l'element metall.

• La tardor acaba en el seu descens i contracció de l'energia desembocant en el clímax de la seva tendència descendent en l'hivern, o element aigua, des d'on es reiniciarà el cicle ascendent.

Mentre es manté l'ordre natural, hi ha harmonia, prosperitat i felicitat, quan es trenca o es produeix un desequilibri entre forces que entren en conflicte es produeixen les catàstrofes i les desgràcies.

Per aconseguir l'equilibri i l'harmonia en els entorns o en un mateix cal considerar que tot està en continu moviment, per això les harmonitzacions han de ser dinàmiques i es transformen segons el constant fluir del temps i de la vida, adaptant-se necessitats, aspiracions i objectius de les persones.

La comprensió dels cicles dels cinc elements és indispensable per propiciar i mantenir un moviment harmònic i intens de l'energia i les seves influències en un constant fluir, tal com es mouen les forces que donen lloc a tots els fenòmens.