L'ORÍGEN
El fonament filosòfic i transcendent del Txikung explica que al principi va ser el TAO, la llei de l'univers, el no-res o buit (Wuji). Quan el Tao es va dividir es van formar dos pols oposats, dues forces contràries que es controlen, complementen i generen mútuament:
Yin i Yang
"Segons aquesta idea, cada ésser, objecte o pensament és una unitat composada per dues facetes o "forces"; cada cosa té un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques, atraient-se (quan són de natura oposada) i repelint-se (quan són de la mateixa natura) constantment.
Això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi. Per exemple, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista o, encara, tota idea acabarà convertint-se o engendrant el seu contrari."
El signe del Tao mostra dues figures idèntiques però oposades pel seu color i la seva localització, limitades per una línia ondulada. Cadascuna té al seu interior un petit cercle de color oposat a l'altre:
- La línia ondulada representa la forma de presentar els fenòmens a l'observador, l'augment o la disminució gradual dels mateixos.
- El cercle que envoltala figura representa el TAO.
- Partint del signe del TAO podem interpretar que:
Tot està en constant moviment i canvi.
Dins del Yang hi Yin.
Dins del Yin hi ha Yang.
Dins del Yang hi Yang.
Dins del Yin hi ha Yin.
YIN I YANG
El Yang és la força activa, masculina, externa, la força centrípeta, constrenyent, que produeix el so, l'escalfor i la claror.
El Yin és la força passiva, femenina, interna, la força centrífuga, expansiva, font del silenci, de la calma, del fred i de la foscor.
Vegem dos quadres il·lustratius...
|
PRINCIPIS DEL YIN I EL YANG, ORIGEN DEL TXI *
-
El Yin i el Yang s'oposen:
Cada cosa té el seu oposat, tot i que aquest no és absolut sinó relatiu, ja que res no és completament Yin o completament Yang.
Per exemple, l'hivern s'oposa a l'estiu, encara que un dia d'estiu pugui ser fred i viceversa.
-
El Yin i el Yang són interdependents:
No poden existir l'un sense l'altre. Per exemple, el dia no pot existir sense la nit.
-
El Yin i el Yang poden subdividir-se alhora en Yin i Yang:
Cada aspecte Yin o Yang pot subdividir-se al seu torn en Yin i Yang indefinidament.
Per exemple, un objecte pot estar calent o fred, però al seu torn allò que és calent (Yang) pot ser bullent (relativament Yang) o tebi (relativament Yin) i allò que és fred (Yin), pot estar fresc (relativament Yang) o glaçat (relativament Yin).
-
El Yin i el Yang es consumeixen i es generen mútuament:
El Yin i el Yang formen un equilibri dinàmic: quan l'un augmenta, l'altre disminueix. Però aquest desequilibri només és circumstancial, ja que quan l'un creix massa acava per esgotar-se i l'altre pot, al seu torn, reprendre el seu lloc i créixer.
Per exemple, l'aigua líquida es transforma en vapor i s'eleva però l'excés de vapor als núvols acaba per provocar la pluja: el vapor es torna líquid un altre cop i tomba.
-
El Yin i el Yang es transformen en els seus contraris:
La nit s'acaba transformat en dia, l'escalfor es refreda, una naixença comporta una mort. Malgrat això, aquesta transformació també és relativa.
Per exemple, la nit es transforma en dia, però les dues coexisteixen als dos cantons de la Terra.
-
En el Yin hi ha Yang i en el Yang hi ha Yin:
Sempre hi ha l'un en l'altre; per exemple, un ésser de sexe femení té, tanmateix, cromosomes masculins, i a l'inrevés.
TXI (QI)
La conseqüència del flux i reflux entre els pols Yin-Yang és una energia anomenada: Qi o Txi.
El Qi es troba en l'atmosfera, entre i cel (Yang) i la terra (Yin), és absorbit pel home principalment a través de la respiració i l'alimentació, i és transportat a tots els òrgans i teixits de l'organisme a través d'uns conductes anomenats meridians.
"El qi o txi (en xinès tradicional 氣, en xinès simplificat 气, en pinyin qì, en Wade-Giles ch'i, en japonès ki, en coreà gi, en vietnamita khi, literalment "buf", "alè") és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic, sovint traduït per "força vital".
Es tracta d'una mena d'"energia" que estaria present en tot l'univers i que constituiria el principi de formació de la realitat, ja sigui física o metafísica. Així, segons aquest concepte, existeix una continuïtat entre l'espiritual i el físic; tots dos són una creació d'aquest alè vital que va de l'invisible fins la materialització (en la cultura índia tradicional hi ha un concepte equivalent, anomenat prana).
Per exemple, l'home és considerat com a una simple configuració de qi el qual, en la seva manifestació més subtil, constitueix la seva energia moral. El pensament xinès considera que el qi de l'home es pot modificar i totes les disciplines mèdiques tenen com a últim objectiu l'harmonització d'aquesta energia interna considerant que és això el que restableix la salut."
Treballar amb el txi és posar l'atenció plena en l'equilibri personal, físic, fisiològic, emocional, mental, vital, modulant i regulant constantment l'acció i qualitats del yin i del yan.
* Tots els fragments estan extrets de la Wikipèdia