Un text original d'Alberto Navarrete López, traduït i reelaborat per Víctor Febrer
QUÈ FEM REALMENT QUAN PRACTIQUEM EL TXIKUNG?
El TxiKung (QiGong) ha estat descobert per la cultura occidental només fa uns trenta anys. I en el nostre país encara fa menys temps que els seguidors de les arts marcials xineses ho han començat a aplicar.
És cert que inicialment era confós amb exercicis preparatoris de karate o kung fu i això era degut a dues causes:
* La primera d'elles és que els mestres especialistes en aquestes branques acostumen a no esmentar específicament l'origen, desenvolupament i efectivitat d'aquesta disciplina i només era part del treball al gimnàs.
* La segona prové de la forma particular que tenen les escoles místiques en les quals solament els iniciats poden conèixer els anomenats secrets, que no són sinó formes encobertes de poder i que caracteritzen sobretot a les actituds que tenen gairebé totes les religions i lògies.
Ara, amb la difusió que ha tingut gràcies a alguns mestres que han viatjat a Occident i l'enfortiment de la cultura de la construcció de la salut, s'ha comprès - encara que parcialment i no sense errors - que el QiGong és tant un condicionament físic així com una tècnica molt poderosa per mantenir en bon estat la ment i el cos.
UN MÈTODE FÍSIC, FISIOLÒGIC I MENTAL
Per a la seva pràctica, el Txikung estableix una seqüència d'exercicis en moviment anomenats "Brocats" o "Sèries", o postures estàtiques amb funcions interrelacionades i complementàries. Això és profundament significatiu: a més de la funció específica dels exercicis, hi ha al rerefons dels mateixos una xarxa que es va construint amb el decurs del temps.
Aquesta xarxa o resultats de l'exercici organitzat i perseverant es fan evidents quan augmenta la fortalesa, millora de salut i sobretot quan l'individu assoleix un equilibri sobre el seu estat mental i emocional.
En el decurs dels anys que vinc treballant aquest art de conservar la salut, he descobert que, a causa de que amb el mateix s'arrossega una cultura mil · lenària, els equívocs estan a l'ordre del dia. Sobretot perquè s'ha donat a conèixer envoltat d'un misticisme que, aliè a la nostra cultura, propicia que els practicants segueixen de prop mestres que ratllant en actituds semi-religioses, tracten d'oferir un QiGong amb resultats màgics.
No és així. Aclarim des del principi d'aquest treball que aquesta disciplina és una disciplina essencialment física, fisiològica i que el treball mental associat a ella és molt important sobretot perquè hi hagi un desenvolupament harmònic entre el cos i la ment, i sobretot el seu intermediari: les emocions.
L'APRENENTATGE DEL TXIKUNG
L'aprenentatge del Qi Gong s'inicia dient que el coneixement del TXI, del seu moviment i transformació prendrà dos anys en què no se senti res, cinc a creure que existeix i tota la vida a aplicar-lo.
Però això és només una al · lusió al mètode d'aprenentatge. Qui coneix el Tao no parla d'ell i aquell que el busca el perd. Per això hem de preparar-nos perquè l'aprenentatge del Txikung es fa sense afany ni pretensions, com si no busquéssim res. A poc a poc i de forma subtils ens adonarem que, a través de la pràctica, l'anem coneixent.
El Txikung, la seva pràctica i el seu coneixement no són una meta; per això és que mai s'arriba a ell si l'abordem de la manera occidental.
Aquesta és precisament una de les tècniques mèdiques xineses, un mètode molt diferent del mètode experimental occidental. El podem anomenar
"Actiu en l'acció i no actiu en la no acció,
no actiu en l'acció i actiu en la no acció ".
Dit d'una altra manera, la pràctica del Txikung ha de ser com si no busquessim res per a que la nostra actitud i procediments no ocultin les sensacions. Hem de deixar que les nostres condicions naturals aflorin i identifiquin les relacions energètiques (calor, fred, regularitat, tensió, etc. ).
A això li dic la no acció conscient, amb dues conseqüències:
-
per fer o deixar que es realitzi l'acció inconscient;
-
per realitzar a la vegada l'acció conscient i no deixar que sigui l'acció inconscient la que domini: l'acció del inconscient està plena de fantasmes, temors, mitjans i sensacions que finalment oculten el moviment o substitueixen unes reaccions per altres inconscients no regulades, ni dominables.
LA REALITZACIÓ SIMBÒLICA
La realització simbòlica que s'ha de donar en el practicant de Chikung ha de ser d'acció del practicant sobre el seu inconscient. L'objectiu és que les reaccions físiques i simptomàtiques del mateix, els seus moviments i les que identificarem com a moviment del Qi en ell aflorin i siguin identificades pel practicant anivell inconscient.
Però alhora la pràctica no conscient, és a dir aquest "no buscar res" del practicant ha d'estimular respostes conscients que siguin identificades en el practicant com a respostes al seu tractament: moviments conscients del practicant, frases com "sento calor", "aquí fa mal" o preguntes i frases relacionades amb el seu estat d'ànim o amb assentaments sobre millora o inseguretats sobre els resultats.
Aquesta realització simbòlica és la que ha de permetre al practicant en què moment suspendre la sessió, continuar o canviar l'adreça de l'exercici d'acord als moviments i transformacions que es duguin a terme durant les sessions.
EL MÈTODE PER A ALIMENTAR LA VIDA
Les regles aquí prescrites s'han transmès durant milers d'anys no només de manera oral sinó a través de textos com "El Primer Cànon de l'Emperador Groc" o Huang Neijing, el llibre "Tractat de les malalties diverses" de Zhang Zhongjing, metge de la dinastia Han l'Est (s. II), així com el "Wu qin xi" de Hua Tuo (qui va ser l'integrador de les tècniques del KungFu del tigre, cérvol, ós, mico i au).
Aquest és el mètode de vida saludable per excel · lència i en aquest s'han integrat molts dels coneixements de la medicina xinesa. A diferència d'altres coneixements que no eren coneguts mes que pels especialistes, el "Yang sheng zhi dao" o Mètode per alimentar la vida es difon de manera gairebé popular en llibres de ritus, en col · leccions de poesia, etc.
Bàsicament el mètode consisteix, com afirma Qi Bo. Mestre de l'Emperador Groc:
"Els homes de la remota antiguitat vivien en concordança amb els canvis de yin yang en la naturalesa; tenien un gran domini del mètode per alimentar la vida, mantenien un ritme en la seva alimentació, el treball i el descans i s'abstenien de treballar molt. Per tal motiu la seva aparença física i el seu estat psíquic estaven en concordança amb la seva edat, i podien viure fins a l'edat que la naturalesa posa com a límit, és a dir més de cent anys.
Els homes de l'actualitat no són iguals; prenen vi com si fos aigua, sense cap mesura; practiquen el sexe en estat d'embriaguesa gastant l'energia essencial (jing qi) ancestral yin del ronyó, no saben alimentar-se, desgasten el seu esperit en coses banals i no mantenen un ritme entre el treball i el descans. Per això a l'arribar als cinquanta ja semblen vells decrèpits i els seus moviments són maldestres.
A la remota antiguitat, els mestres savis ensenyaven als homes a prevenir-se de l'energia patògena externa productora de deficiència. S'ha d'evitar a temps l'energia patògena externa:
estar tranquil sense alterar emocionalment;
eliminar qualsevol pensament que pertorbi l'activitat espiritual, amb el que s'afavoreixi la circulació de l'energia vital i es previngui qualsevol malaltia, i conservar l'esperit a l'interior.
Quan es té un estat emocional tranquil i es descarrega de forma adequada l'energia veritable pot circular correctament. Cada persona pot arribar llavors a satisfer les seves necessitats: quan treballa no sent fatiga, ja que ho fa amb gust, qualsevol cosa amb la qual vista li sembla bella. D'aquesta manera tots poden tenir una vida agradable i feliç, independentment del nivell social al qual pertanyen.
En aquest sentit, no es pretén aconseguir l'inabastable, sinó aconseguir una vida simple, de manera que una situació anormal no pugui influir en la seva persona, sense importar el seu grau d'intel · ligència, de cultura o de força, ni podran influir els factors patògens externs .
Aquestes són les regles per alimentar la vida, la gent que condueixi així la seva vida podrà arribar als cent anys sense semblar gran. Qui aconsegueix això és aquell que ha dominat el "mètode per alimentar la vida (Yang sheng zhi dao), prevenint que els factors interns i externs sotmetin a l'organisme i el posin en un camí perillós".
CONCEPTES BÀSICS DEL MÈTODE
El Mètode per alimentar la vida (Yang sheng zhi dao) és doncs una sèrie de disciplines que tenen per objecte prevenir les malalties i allargar la vida. És un mètode molt antic i els seus conceptes bàsics són els següents:
- Interrelació entre l'home i la natura: L'home s'ha d'adaptar als canvis de la natura i en funció d'ells ha d'adaptar la seva activitat.
- Nodrir i alimentar el cos, les estructures corporals i l'esperit. No es poden descuidar aquests aspectes.
- Enfortir l'energia del ronyó com a base de l'energia ancestral (l'energia vital que s'emmagatzema aquí). Per això cal prendre una conducta que es pot enfortir amb alguns exercicis com el QiGong, que són exercicis físics i repiratoris. Fer freqüentment un viatge a través del món, això és estimular correctament el flux de qi a través dels dotze canals i els seus col · laterals, mitjançant massatges amb olis o suc de gingebre dels canals en la direcció del moviment del Qi en ells. Equilibrar-los. Pot usar-se acupuntura o moxibustió en alguns punts coneguts pel seu control en la longevitat, com el punt zusanli.
- L'home intel · ligent que segueix el mètode d'alimentar la vida s'ha d'adaptar als canvis de les quatre estacions, al fred ia la calor, regular l'alegria i l'enuig, regular el treball i el descans, regular el yin i el yang, la força i la suavitat. Si se segueixen aquestes regles, l'energia patògena no produirà malaltia i es podrà aconseguir llarga vida i seré feliç.
Al Yi Jing (I Ching) o Llibre dels Canvis es diu: "L'home superior té cura del llenguatge i regula les seves begudes i la seva alimentació."
Mencio afirma: "per alimentar el cor és prohibitiu desitjar molt i s'ha de ser modest en el que es vol".
El metge i filòsof Ge Hong de la dinastia Jin de l'est (281-341) deia:
"Hi ha deu passos per alimentar la vida: preocupar poc, pensar poc, desitjar poc, tenir pocs assumptes, parlar poc, riure poc, intranquil · litzar poc, poca alegria, poca música, enutjar poc, poques coses bones, atemorir poc ... i finalitzava dient: fer poc cas a les regles i simplement viure en concordança amb les lleis del cel i la terra."
Les regles del QiGong han estat transmeses de generació en generació per mitjà de textos, oralment i per mitjà de la pràctica del wushu i del mètode per alimentar la vida. Són procediments alquímics que han de ser entesos i guiats per al seu aprenentatge, però una persona estudiosa pot arribar a comprendre ia la vegada transmetre-les. Els primers anys no aprendran, els següents anys es creu en elles i després de practicar-les és possible que s'arribi a entendre-les, per llavors el practicant de QiGong les haurà oblidat i no podrà recordar on les va estudiar però serà capaç de transmetre-novament.
Aquestes regles no han estat creades per un sol individu sinó que són el producte de centenars d'anys d'observació i experiència així com de la pràctica acurada. No danyen però no són en si mateixes metes sinó només part del camí.
REGLES PER A A LIMENTAR LA VIDA
1. - No facis plans ni preconcebis idees .
Aquest és un dels elements bàsics alquímics del QiGong. I és el treball inicial que ha de superar el principiant de QiGong.
Quan un s'acosta per primera vegada al Qigong s'està ansiós i entisiasta per aprendre. No obstant això, un no aprèn tan ràpid com es voldria, es torna impacient i tractem de forçar les coses. El principiant sempre tendeix a crear una seqüència personal d'aprenentatge, no està malament però al principi ningú s'ha d'ensenyar a si mateix, ni res pot ensenyar.
"Avui vull fer càlida meva respiració, demà desitjo enriquir el flux d'energia a través dels meus pulmons ..." Aquest és un camí equivocat. El QiGong no és com un treball ordinari d'oficina, o un tractament mèdic de píndoles.
Cap avanç s'aconsegueix si volem fer un curs curricular QiGong. No hi ha QiGong I, QiGong II, ni es poden obtenir graus o cintes de colors, això impedeix l'avanç. Fer rígid l'aprenentatge i endurir la disciplina del Qigong és perdre allò suau per la duresa. "Les dents es cauen i la llengua perdura," diu el Tao Te King. Estanques el progrés.
Les coses passen al seu temps, i si les forces no passen naturalment i llavors les lleis de l'univers no actuen correctament i llavors correm el perill d'emmalaltir.
2. -No esperis que passi res.
Quan es practica aquest mètode, no s'ha de posar atenció en la gran varietat de fenòmens que ocorren. S'ha de tenir compte amb el que succeeix però mantingues la ment centrada sobre el que se suposa que s'ha de fer quan s'està fent un exercici.
Si deixes que el teu pensament es dirigeixi cap a on sents que passa alguna cosa interessant, una cosa nova o diferent al que abans havies sentit llavors el Qi segueix a la ment i interfereix amb la tendència que té el cos a assolir un balanç natural per si mateix.
No esperis que passi res, i no deixis que la teva ment s'ennuvoli amb les mil sensacions que esdevindran. Moltes d'aquestes coses són simplement fantasmes i respostes que el mateix cos tendirà a anul · lar quan s'equilibri el Qi. I li has donat valor al passatger oblidant el que perdura.
Encara més: no comencis a analitzar o avaluar els fenòmens preguntant coses com "Ara és més càlid meu alè que ahir?", O "Com estarà avui el meu Qi?". Tampoc et preguntis si es nota que estàs fent QiGong, als que t'envolten no els importa. La pràctica només t'afecta a tu: al cap de poc notaràs els resultats del teu treball.
Quan la teva ment està pendent del teu Qi, l'equilibri del yin i el yang (Yi o Jing) s'estanca. I l'equilibri estancat no produeix moviment, permetent que les energies externes patògens dominin el teu cos.
Ves amb compte amb el que passi però no et perdis en aquest estat permanent d'atenció. Pensa en la teva pràctica de QiGong com quan respires, tu pots sentir que respires, però si parles, o poses atenció fora de tu la respiració hi és, ja que d'altra manera moriries:
Si respires més del necessari pots patir alcalosi: una afecció marcada per baixos nivells de diòxid de carboni en la sang a causa de la respiració excessiva. pots tenir marejos, vertígen o sentir entumits mans i peus.
Si respires menys del necessari, el teu cervell falla i no s'emmagatzema el Qi en els ronyons. Es diu que no hi ha prou oxigenació i et pots desmaiar.
És com quan camines, si només penses en com estàs caminant oblides el camí i el perds, et ensopegues. Si només veus el camí, llavors perds el ritme dels teus passos perquè vols acomodar-lo a les imperfeccions del camí, i perds el pas. És per això que has de tenir una actitud de regular sense regular, del control sense controlar.
3. - Evita pensaments estranys sobre l'origen de les idees.
Aquest és un problema de regulació del pensament o de la ment. L'aspecte emocional de la ment és molt poderós i qualsevol idea està fortament connectada amb "el lloc" on va néixer, el seu origen.
Si no separes les idees de la seva font, el teu pensament està determinat per un lligam psicològic i segurament no podràs regular el teu Qi, perquè els teus pensaments estan rígids i lligats al teu cos o les formes externes. És més, t'adonaràs que el flux de pensaments a l'atzar que travessen per la teva ment s'estan generant constantment.
Per exemple, si descobreixes que el teu alè és càlid, voldràs saber que és el que ho fa càlid i pots començar a comparar el que et passa amb el que has llegit aquí o allà, o bé tractaràs de saber amb precisió com és que s'ha fet càlid: et meravellaràs a l'adonar-te que no saps ni com ni quan ni tan sols en quina etapa dels exercicis el teu alè ha adquirit aquesta propietat.
Simplement hi és. Succeeix quan tanques els ulls i estàs ficat al llit, veus colors i voldries que no es moguessin, aquest blau o aquest espurna morat volguessis conservar però ara tendeix a ser verd i per més que intentes conservar el color el perds. Això es diu perdre el centre, i perdre el moviment circular de la llum.
Com diu Jung en el "Secret de la flor d'Or", la llum flueix constantment i són mil anys els que un es triga a que aquest moviment es cristal · litzi. Mentre no passi així, mil colors, formes i pensaments passaran. Tots els pensaments et porten a l'origen que està ocult en el teu inconscient o en els teus lligams arquetípiques i per tant no podràs arribar a elles de manera conscient, És per això que l'esperit conscient et porta al palau dels dimonis, per això et sentirà confús, dispers, amb pors freqüents i finalment et sentiràs intranquil i cansat. El teu estat emocional es trencarà i hauràs de deixar l'exercici per a una altra ocasió.
4. - No ha de seguir l'exterior a tu (Hsin), només observar-lo.
Aquest és un altre problema de regulació de la ment (hsin). Quan els teus pensaments emocionals no estan controlats qualsevol distracció exterior et treu del teu cos i et bolca cap a les coses externes.
Hi haurà altres colors, olors, sons, veus, sorolls que et poden pertorbar. Has d'aprendre a mantenir el moviment circular de la llum. Ho diem així quan mantenim la nostra atenció en l'intern. És correcte que prestis atenció al que passa a la teva voltant però la teva ment s'ha de mantenir calmada i en pau i sobretot concentrada en el teu treball intern.
5. - No et deleitis en el pla intern.
El pla intern és on resideix el Qi, però és possible arribar a aquests dominis durant la pràctica de QiGong, quan notes de sobte que alguna cosa transcorre en el teu interior. Pots sentir freqüentment:
...una calor peculiar en la direcció d'algun canal o meridià,
...pruïja en algun o alguns punts acupunturals
...que l'energia i la sang es mouen dins teu.
...sents l'interior del teu cos amb més claredat que en altres ocasions, incloent els teus ossos,
...desitjos de riure, o un mal que saps que pots vèncer
..una forta i agradable senzsació de trobar-te a gust amb tu mateix.